Posar límits és cuidar-se

La capacitat de posar límits és una habilitat crucial per mantenir el nostre benestar. Sovint associem ser bona persona a ser persones complaents i a cedir davant de les necessitats dels altres. Per això és essencial comprendre que establir límits no és egoista; és una manera de cuidar-nos a nosaltres mateixes i preservar la nostra salut. Posar límits vol dir reconèixer les nostres necessitats, les nostres limitacions, saber què podem tolerar i què no, tenir consciència de fins on podem sostenir una situació… Si no establim límits per cuidar-nos podem arribar a perdre la nostra salut i, evidentment, el nostre temps.
Quan establim límits, per tant, ens protegim. Dir “NO” de manera assertiva és un acte d’autocura que, a més, permet que les persones del nostre voltant comprenguin la nostra situació actual. No obstant això, el procés de posar límits pot ser desafiant, ja que sovint enfrontem resistències i crítiques, i fins i tot per part nostre propi judici, fent aparèixer la culpabilitat. És tot un aprenentatge saber analitzar cada situació, escoltar-nos, trobar les paraules concretes i detectar el moment oportú per poder-nos expressar. Però val la pena anar-ho provant!
Amb honestedat i respecte podrem anar establint límits assertivament.
Si tens cura d’una persona amb demència i vols que t’acompanyem: AFA VO a la Casa de Cultura o al telèfon 656671227.