La sexualitat és un aspecte de la vida que, tot i ser natural i essencial per la supervivència de l’espècie, durant dècades ha sigut tabú i, encara ara, queda molt camí per recórrer fins a poder-lo tractar de manera totalment oberta. Actualment, la consciència sobre aquesta temàtica i la necessitat d’abordar-la és evident, però, així i tot, la sexualitat en l’envelliment continua sent un camp ple d’estereotips i prejudicis. Quan es tracta de sexualitat i demència, la situació és més complexa i es torna menys comprensible per la societat.
Filant més prim, la qüesti. esdevé ben delicada en les situacions de parelles on una de les persones pateix una demència. Com es viu la sexualitat en aquests casos? La persona afectada ja no és la que era abans: probablement la seva manera d’expressar-se hagi canviat, les seves capacitats també i, fins i tot, part de la seva identitat. Així doncs, és obvi que la sexualitat cobrarà un nou matís, perquè, potser, la parella que un dia vam triar ja no s’assembla gaire a la que avui dorm al nostre costat. I, a més, és molt probable que l’altra persona hagi esdevingut qui cuida habitualment, fet que comporta un canvi de rol i això també afecta el vincle. Per aquests motius és natural sentir una gran varietat d’emocions: la vergonya, el rebuig, la culpabilitat, la confusió, la resignació, la frustració, la tristesa, entre altres. I, dins d’aquesta intensitat emocional, pot aparèixer el judici per sentir el què sentim. És lògic no saber ben bé com reaccionar en situacions tan concretes sobre temes tabús. No existeix una guia ni una manera correcta d’actuar, però es pot començar per donar espai a allò que sentim i validar les nostres emocions. Després ja veurem com les gestionem i com decidim encarar la circumstància procurant tenir en compte les nostres necessitats. Des d’AFA VO us acompanyem, ens trobareu al 656671227.
Berta Baladas – Psicòloga AFA VO
