Més enllà del diagnòstic

La demència és una malaltia que afecta milions de persones i que ens planteja una dolorosa realitat. Un dels problemes més evidents és l’estigma social. La malaltia d’Alzheimer, la demència associada al Parkinson, la demència per cossos de Lewy, etc., són paraules que descriuen una afecció mèdica. Però darrere d’aquestes etiquetes hi ha individus amb la seva pròpia història. Per tant, la persona és molt més que el diagnòstic: és el recorregut d’una vida i també la possibilitat de continuar-la vivint el millor possible. Intentar canviar la perspectiva ens invita a ser empàtics i compassius. La confusió, l’angoixa, la incomprensió, poden ser sensacions habituals per qui pateix demència, tot i que sovint només ens quedem amb la capa superficial: la repetició, la necessitat d’estar amb nosaltres constantment, l’agressivitat, els objectes canviats de lloc… Rere això s’hi amaguen sensacions, malestars i patiments, que potser ja no saben expressar. Qui viu amb la demència, potser se sent sol a dins. Per tant, els qui acompanyem som els que podem apropar-nos a la seva realitat i intentar alleugerir el camí. Escoltar a la persona genuïnament, explorar com se sent, evitar discussions per “fer-la entrar en raó”, són maneres en què la persona pot tornar a sentir que la seva vivència és vàlida.
Per a més informació, AFA VO a la Casa de la Cultura o al telèfon 656671227.