La soledat de l’Alzheimer

Escrit al Tot Sant Cugat

Irene Usero Pes – Treballadora AFA.

Fa uns dies, llegint una entrevista que per casualitat va caure a les meves mans, vaig llegir una frase d’aquelles que fan pensar; “el malalt té la malaltia, però el cuidador…” El cuidador què? El cuidador té la malaltia i tota la resta de conseqüències que comporta tenir cura d’una persona malalta d’Alzheimer. I jo em pregunto, en què desencadena tot això? Doncs penso que en un sentiment de soledat molt profund… és cert que tens a aquella persona, estimada, al costat, però hi és i no hi és. Hi ha un canvi en la vida de l’afectat i la del cuidador, en la relació que tenien, la que tenen i la que tindran, en la manera de comunicar-se i d’estimar-se.


Tots sabem que no tenim fórmula màgica per la soledat ni per la cura de la malaltia. Que mai ens vindrà un geni que ens concedeixi el desig de canviar la situació. I què no estem vivint un somni, sinó la realitat, una realitat molt i molt dura. Però per sort, hi ha petites ajudes i petits serveis que ens faciliten una mica més el nostre empedrat camí. A AFA-VO intentem donar aquest servei mitjançant suport, orientació i acompanyament en el procés. I des d’aquí, el despatx on treballo cada dimarts i dijous, us animo a deixar-vos ajudar i acompanyar. Us esperem a la Casa de Cultura, i si no podeu venir, també podeu trucar al 935891382.
 

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *