El dret a la dignitat és inherent al fet de ser persones. Tanmateix hi ha situacions en què aquest dret deixa de portar-se a la pràctica i la hipocresia comença aparèixer.
Fer-se gran mai ha sigut sinònim de perdre la dignitat, patir una malaltia neurodegenerativa (com l’Alzheimer o altres demències) tampoc. I això és essencial que quedi clar.
Sobretot perquè el dret a la dignitat es materialitza a través de les nostres conductes, actituds, etc.
En aquest sentit volem posar en relleu l’espai en què queden les persones grans avui dia dins del camp de la sanitat pública, per tant, a part parlem de dret dignitat i dret a la salut.
En el context actual de pandèmia l’atenció a les persones grans està sent bastant penosa. I no es poden fer servir altres paraules, perquè els eufemismes aquí no hi tenen lloc.
Les persones grans presenten diverses patologies, més enllà de la possibilitat del coronavirus, però aquestes no s’estan atenent prou, no es fan seguiments exhaustius, no hi ha suficients cites presencials, etc. Fins i tot, el recurs de “la meva salut” tan usat durant la Covid-19 no té en compte a la gent gran, atès que, naturalment, existeix una bretxa digital.
És imperatiu que els serveis de salut vagin de la mà dels nostres drets!
AFA-VO 656671227.
Berta Baladas – Psicòloga AFA VO
