Sense tristors

Molta gent em té llàstima i pensa que la meva vida ést rista per la malaltia de la mare, però jo no he volgut ser víctima del’Alzheimer. La vida és un regal que hem d’aprofitar. No culpar a l’exterior dequè ens passa i desenvolupar estratègies per encarar-la de la millor de les maneres. Si ens sentim sols i segrestats per la malaltia i les seves imposicions, hem de veure la part positiva i oferir al malalt alguna cosa més que tristor i patiment. No hem de dubtar en demanar ajut i companyia al nostre voltant. Conec a parelles que un dels dos està malalt i l’altre és incapaç de demanar cooperació als fills per no amoïnar ni donar més feina. Però la realitat, la meva realitat, és que els altres també volen col·laborar i volen integrar-se en l’atenció al familiar malat. No dubtem, demanen ajut, comprensió i amor als que tenim al voltant i si cal ajut professional, també el tindrem… Només fem un pas cap a ells; fàcil no és, però el resultat és sorprenent. Hem de considerar que la generositat és de cadascú i si no la trobem de seguida no hem de defallir i continuar demanant que segur trobarem una ma amiga que ens la doni.

Carmen Canalejo –  Vocal AFA-VO

Publicado por AFA VALLES 

ESCRIT AL TOT

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalàEspañol