El Banc de la memòria

Escrit al Tot Sant Cugat

           MargaritaPes, filla de malalta d’Alzheimer.

Ben sovint, les paraules avi i àvia són sinònim de records, relats i històries acumulades durant la seva vida. Uns records que solen acabar formant i definint la nostra pròpia identitat.

Si a aquestes paraules, avi i àvia, afegim Alzheimer, de poc temps disposem per a rescatar les seves vivències abans no desapareguin.

Correm el risc de quedar-nos amb les mans buides, com si no poguéssim retenir la sorra de la platja entre els dits.

Personalment em sembla una bona idea, envers els nostres malalts, preguntar i fer-los parlar i, en el decurs de la conversa, anar-lo enregistrant amb vídeo, el mitjà que transmet millor el que ha de ser un missatge pur: la veu, la cara i les expressions, que són parts essencials de la persona i les seves històries.

Amb el vídeo, podem captar aquesta màgia i crear una mena de banc de memòria, deixant constància davant la càmera de les seves vicissituds biogràfiques, de tota la seva experiència vital, que més endavant ens serviran a nosaltres  per a no oblidar qui eren i com eren i sentir-nos-hi identificats i, per què no, també a ells quan el seu capes bloquegi i comenci a aïllar-se.

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalàEspañol