Què passaria?

Escrit al Tot Sant Cugat

Joan Osorio

Tinc un veí que cuida la seva dona malalta d’Alzheimer. És jubilat i hi dedica el seu temps a tenir cura d’ella. I ho fa amb una tendresa i una estima que m’impressiona. L’altre dia em deia que va haver de canviar-li la roba perquè la que li havia preparat no li agradava.

De vegades ve a casa meva i xerrem o anem a passejar pels carrers del centre del poble. Són estones que té la seva dona atesa per una noia que ve unes hores o bé  està al centre on l’atenen. A mida que passa el temps vaig coneixent més detalls de la malaltia de l’Alzheimer.

Em commou veure amb quina joia i paciència té cura de la seva esposa. De vegades em dic, què passaria si la meva dona en tingués d’Alzheimer? Un calfred em passa per tota l’espinada només de fer-me la idea. Diuen que tenir pensaments d’aquesta mena porta malastruga. “Fuig, fuig!” intento treure’l del meu cap. Però… què passaria? Del meu estat anímic, de les meves emocions no n’estic segur; el meu cap, però,  em diu que la cuidaria amb tota la tendresa que sempre ens ha unit a tots dos. I cercaria ajuda a alguna associació de familiars de malalts, no em quedaria sol ni tancat amb ella. És justament el que fa el meu veí.

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalàEspañol