Què passaria?

Escrit al Tot Sant Cugat

Joan Osorio

Tinc un veí que cuida la seva dona malalta d’Alzheimer. És jubilat i hi dedica el seu temps a tenir cura d’ella. I ho fa amb una tendresa i una estima que m’impressiona. L’altre dia em deia que va haver de canviar-li la roba perquè la que li havia preparat no li agradava.

De vegades ve a casa meva i xerrem o anem a passejar pels carrers del centre del poble. Són estones que té la seva dona atesa per una noia que ve unes hores o bé  està al centre on l’atenen. A mida que passa el temps vaig coneixent més detalls de la malaltia de l’Alzheimer.

Em commou veure amb quina joia i paciència té cura de la seva esposa. De vegades em dic, què passaria si la meva dona en tingués d’Alzheimer? Un calfred em passa per tota l’espinada només de fer-me la idea. Diuen que tenir pensaments d’aquesta mena porta malastruga. “Fuig, fuig!” intento treure’l del meu cap. Però… què passaria? Del meu estat anímic, de les meves emocions no n’estic segur; el meu cap, però,  em diu que la cuidaria amb tota la tendresa que sempre ens ha unit a tots dos. I cercaria ajuda a alguna associació de familiars de malalts, no em quedaria sol ni tancat amb ella. És justament el que fa el meu veí.

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *